"La felicitat dels individus com a tals i dels individus en quan depenen de les lleis socials, serà igualment tant més segura quant més coneguda sigui la veritat. (...) L'estupidesa del poble és el resultat de les institucions socials i de les supersticions. Els homes no neixen estúpids no bojos: es converteixen en tals."

¿Es conveniente engañar al pueblo?, Condorcet

"La causa de les crisis econòmiques són els errors humans. En la crisi del 2008 seria més correcte parlar de l'estupidesa humana, fruit de la supèrbia. És la principal característica d'aquesta crisi, resultat de l'actuació d'uns cercles d'executius nord-americans i europeus, que es creien -i em temo que encara creuen- magnífics i insuperables."

La cultura de la cobdícia, Francesc Cabana

"· Com més complet és un poder, més mudes són les seves ordres.
· Com més muda és una ordre, més natural ens sembla la nostra obediència.
· Com més natural és la nostra obediència, més segura ens sembla la nostre il·lusió de llibertat.
· Com més segura és la nostra il·lusió de llibertat, més complet és el poder."

La obsololescencia del ser humano, Günther Anders.

"Aquell, doncs, que judiqui necessari, en el seu principat nou, d'assegurar-se contra els enemics, de guanyar-se els amics, de vèncer o amb la força o amb el frau, de fer-se estimar i témer pels pobles, seguir i respectar pels soldats, d'eliminar aquells que et poden o t'han de fer mal, d'innovar amb noves formes les institucions antigues, de ser sever i estimat, magnànim i liberal, de suprimir la milícia que no t'és fidel i de crear-ne una d enova, de mantenir l'amistat de reis i de prínceps de manera que t'hagin d'afavorir amb cortesia o atacar-te amb temor, no podrà trobar exemples més plens de frescor que les accions d'aquest."

El Príncep, Maquiavel

"L'home és una cosa que la raó pot concebre com una màquina o com una combinació química. Treballa com una màquina i no hi ha res de sobrenatural en ell. La societat humana també és racional; una maquinària més elaborada, més imponent, però que en el fons no és res més que el producte de l'activitat humana. Per fer-la funcionar correctament, tot el que es necessita és entendre la seva estructura i l'estructura de les parts que la composen. Existeixen lleis que ho regulen, i per trobar-les no hem d'estudiar les sagrades escriptures ni els dogmes de l'Església, sinó la naturalesa de l'estat i dels éssers humans. L'art del govern ha de centrar-se en la ciència de la psicologia"

Leviatan, Thomas Hobbes

El poder ni es crea ni desapareix, senzillament es transforma, canvia de mans, com l'energia. El poder és un atribut relacional. Així, pot estar en més o menys mans, en unes o altres, però no se'l pot fer desaparèixer. És consubstancial a qualsevol relació i, per tant, a l'existència de tot grup humà.

"Perquè l'ésser humà sap -i a mesura que passa el temps ho sap cada cop millor i ho viu cada cop més dolorosament- que la memòria és làbil i etèria, i que si no anota els seus coneixements i experiències d'una forma més estable acabarà per desaparèixer sense rastre tot el que porta a dins. D'aquí que tothom desitgi escriure un llibre. Cantants i futbolistes, polítics i milionaris. I si ells mateixos no saben fer-ho o no tenen temps, ho encarreguen a altres. Així és i així serà sempre. Sobretot perquè l'escriptura sembla una ocupació fàcil i senzilla. Els que així ho creguin poden recolzar-se en la frase de Thomas Mann segons la qual "l'escriptor és aquell a qui escriure li resulta més difícil que a les altres persones."

Viatges amb Heròdot, Ryszard Kapuscinski.